Apèndix

Cantàbria

Cantàbria és una comunitat autònoma, situada al nord d’Espanya. Limita al est amb el País Basc, al sud amb Castella i Lleó, a l’oest amb el Principat d’Astúries i al nord amb el mar Cantàbric. I té Santander com a capital. Cantàbria és una regió muntanyenca i costanera, i té un important patrimoni natural. I s’hi distingeixen dues àrees:

-       La marina: una franja costanera de valls baixos, amplis i de formes suaus; d'una amplària de 10 km i amb una altitud menor als 500 m; limita amb el mar per mitjà d'una línia de rases litorals formant abruptes penya-segats creuats per desembocadures de rius.

Costa Cantàbrica

-       La muntanya: una llarga barrera de muntanyes abruptes paral·lela al mar que forma part de la  Serralada Cantàbrica. Es formada en major part per roca calcària afectada per fenòmens càrstics i que cobreixen la major part de Cantàbria. Els cims més alts es troben als Pics d'Europa superiors als 2.500 m.

Mapa físic de Cantàbria

Regions de Cantàbria

En aquesta gràfica hi podem veure tots els trams que hem fet durant el llarg viatge a Cantàbria. Tambés hi estan afegides totes les parades de descans que hem fet.

 En aquesta gràfica hi podem veure la velocitat que hi hem fet en cada tram durant tot el viatge. Menys en els trams de descans que la velocitat era 0km/h.

Dia 5 (13/5/2011)

Hem sortit de Santillana del Mar a les 9:15 del matí, després d’haver esmorzat. Ens hem dirigit de camí a Barcelona. Hem fet un total de quatre parades. Hem fet una parada llarga al Museu de Guggenheim, a Bilbao. Allà ens han deixat lliures per fer la visita i després hem marxat. Hem continuat i hem arribat a una àrea de servei a Arrigorriaga, allà hem dinat i hem descansat una estona. I d’allà ja hem anat cap a Barcelona fent algunes parades més. I hem arribat a les 23:00 de la nit a la Plaça Joanic.

Boca de metro de Bilbao

Bilbao és la ciutat més gran del País Basc i és la capital de Biscaia. Bilbao és una ciutat molt maca, on hi ha coses sorprenents, les entrades del metro són molt especials. Són unes entrades al metro dissenyades per Norman Foster.  I també un edifici que hi destaca és el museu de Guggenheim, és un museu amb un disseny, també molt especial, i dissenyat per Frank Gehry.  No hem pogut veure gaire cosa més de la ciutat perquè hi hem estat molt poca estona.

Museu Guggenheim

Frank Gehry, va néixer el 1929 a Toronto, és un arquitecte canadenc.  Va néixer amb el nom d'Ephraim Goldberg a Toronto, Canadà, però va adoptar més tard la nacionalitat estatunidenca. Es va graduar el 1954 dels seus estudis d'arquitectura i va començar a treballar a l'estudi de Victor Gruen associats a Los Angeles. Va haver d'absentar-se durant un any per assolir el servei militar i al seu retorn va ser admès a l'Escola de Disseny de la Universitat de Harvard per estudiar urbanisme. En tornar a Los Angeles es va incorporar novament al despatx de Gruen. Els seus dissenys no són fàcils de valorar per a l'observador inexpert, atès que una bona part de la qualitat de disseny es troba en el joc de volums i en els materials emprats a les façanes, preferentment el metall, on no és fàcil reconèixer l'harmonia i el disseny estructural. Gehry és un dels arquitectes contemporanis que considera que l'Arquitectura és un art, en el sentit que un cop acabat un edifici, aquest ha de ser una obra d'art, com si fos una escultura. Per a acostar-se cada vegada més a aquest ideal, Gehry ha anat treballant als seus successius projectes en aquesta direcció, sense abandonar altres aspectes primordials de l'Arquitectura, com la funcionalitat de l'edifici o la integració d'aquest en l'entorn.

Puppy,  el gos del Guggenheim

El museu Guggenheim és un museu d’art contemporani que es troba a la ciutat de Bilbao. La seva estructura és molt desigual i moderna. El museu afirma no tenir ni una sola superfície plana en tota la seva estructura. Part de l’edifici és creuat per un pont elevat i l’exterior està recobert per plaques de titani. Com es pot veure a la fotografia, el Guggenheim és un museu molt irregular, com es pot veure en l’exterior, sobretot en la part del sostre. A l'exterior del museu hi ha una figura d'un gos feta amb flors, que  es diu "Puppy".

Dia 4 (12/5/2011)

Hem sortit de Santillana del Mar, camí del museu de les coves d’Altamira a les 9:15 del matí. El trajecte ha sigut molt curt, només de 5 minuts. Hem entrat i primer ens han deixat veure el museu i després ens han deixat veure la neocova. Hem sortit del museu i ara ens dirigim cap a Santillana del Mar per fer una gimcana pel poble. Ens han fet buscar totes les construccions importants del poble. Al acabar, hem anat cap a l’hotel per dinar. En ben dinat (15:32) hem tornat a marxar cap a les “Cuevas del Soplao”. Hem passat per una carretera i creuem un pont petit. Continuem per una carretera on està ple de pins pels costats. A les 4:25 hi hem arribat.  Allà ens han fet esperar tres quarts d’hora. Quan ja eren les cinc, hem pujat en un trenet d’un trajecte molt curt, només de tres minuts. Que ens ha portat fins a l’interior de la cova. I allà ens hem fet una visita guiada per una part de la cova. I al sortir de la cova, hem tornat a marxar cap a Santillana del Mar.

Aquesta cova és formada a la filtració d’aigua sobre les roques calcàries. On es formen avencs d’aigua i traspassa la roca, formant estalactites i estalagmites a partir de la roca calcària. A la cova pràcticament totes les formacions geològiques que hi trobem són estalactites i estalagmites, amb molta abundància. L’activitat minera que es feia a aquesta cova, era l’aprofitament de mineralitzacions de zinc i plom.

Bisons, Neocova d'Altamira

La cova d’altamira, es va formar, igual que moltes coves més per la zona, és a dir: per la filtració de l’aigua sobre les roques calcàties, formant avencs i traspassant la roca.

En la cova d’altamira hi destaquen per les seves pintures rupestres, ja que ni ha en quantitat. Sobretot feien bisons als sostres,  però també feien cérvols i una de les coses més importants de la cova, es que hi feien mascares aprofitant la irregularitat de les roques de la paret.

A la cova d’Altamira, hi habitaven els homo de  Cro-magnon. 

Aquestes pintures i les restes trobades són de 18000 a 12000 anys d’antiguitat.

Les pintures que hem pogut veure estaven fetes de colorants que provenien de l’òxid del ferro, sobretot però també gràcies a altres materials vegetals com fulles o minerals, com carbó i també animals. Dolien estar representades n les parets de les coves o en els sostres i utilitzaven les esquerdes de les parets  o sostres per fer pintura, però també feien servir els relleus.

Les obres més comunes que hi representaven de pintures rupestres eren els bisons, però també hi havia altres tipus d’animals i de tipus de mans, que hi ha en negatiu(pintades el contorn de la mà) i en positiu(les mans pintades per dins). No anava dirigit a  ningú, sinó que pintaven per fer rituals entre ells. Encara que fossin dirigits a algú, no ho podriem saber, nosaltres.

Cova "El Soplao".

La Colegiata, és una església que està situada a Santillana del Mar. És un monument molt antic on antigament, hi vivien els monjos. A l’exterior, és a dir, al claustre, estava ple de columnes que servien només per decorar i explicar les històries de la bíblia. L’ inici del claustre era romànic però com que es va destruir, el van tornar a construir a l’època del gòtic, és a dir que té una part de romànic i una part de gòtic.

La Colegiata és una església de mida més aviat petita on a fora hi té un claustre. Era el lloc que antigament hi vivien els monjos. És d’estil romànic però com que es va destruir, el van tornar a construir en l’època del gòtic, és a dir que té una part de romànic i una part de gòtic. A l’interior, té una part tancada amb una reixa que es diu cort, i era on els monjos practicaven el cant gregorià.

La Colegiata

Els materials que hi destaquen a la colegiata, es veu clar que és la pedra ja que a més de l’església també hi ha el claustre amb columnes de pedra. I a més en les finestres no estan fetes de vidre, sino que estan fetes d’un material semblant al vidre, però que és blanquinós i no deixa veure l’exterior.

Dia 3 (11/5/2011)

Avui, hem sortit de Santillana del Mar, camí de Santander, a les 9:25 del matí. Hem anat agafant l’autovia e-70. Un cop a Santander, hem seguit el carrer que ens portava fins al Museu Marítim del Cantàbric(MMC).  Un cop allà ens han explicat tota la història del mar Cantàbric i les seves espècies marines. A les 12:00 hem sortit del museu i hem seguit camí de la costa del mar Cantàbric i ena ha portat a la península de la Magdalena, on hi ha el palau de la Magdalena. Hem rodejat el palau de la Magdalena i mitja hora més tard hem marxat. Hem fet també, una volta per Santander on hem pogut veure la “Playa del Camello”, que era una mena de platja on hi havia una cascada i hi habitaven foques i lleons marins. Després hem tornat al punt inicial de la platja, i allà l’autocar ens ha vingut a recollir i ens ha tornat de volta a Santillana del Mar, per anar a dinar a l’hotel. A les 3:40 del migdia, hem tornat a marxar cap a les “Cuevas del Castillo”. Hem passat per una carretera on al seu costat hi ha un prat extens amb vaques. Hem continuat per l’autovia A-8 i e-70. Passem per un poble que es diu Vargas.. Allà hem fet una visita guiada per una cova molt gran i profunda amb pintures rupestres. Al acabar s’ha posat a ploure i hem hagut d’anar a l’autocar per tornar cap a Santillana del Mar. I després d’un camí de mitja hora, hem arribat, per fi, al hotel.

El clima de Santander és de tipus oceànic i humit. Les temperatures mitjanes mensuals arriba a uns 10 ° C.

La humitat és bastant elevada durant tot l'any i arriba a superar el 90% en algunes ocasions. Les temperatures mitjanes van dels 25 º C a l'estiu i els 10 º C a l'hivern.

Santander és una ciutat banyada per les aigües del Mar Cantàbric. El mar Cantàbric és el mar litoral de l’oceà Atlàntic. És una de les costes més fredes del nord, i banya 800 quilòmetres de costa compartida amb la Coruña i Lugo (Galícia), Astúries, Cantàbria, Vizcaya i Guipúzcoa (País Basc) i Labort (França).

 La causa de les marees és l'atracció que la Lluna i el Sol exerceixen sobre les aigües oceàniques. El fenomen consisteix en elevacions del nivell del mar que coincideixen amb els passos de la lluna pel meridià corresponent, seguides dels respectius descensos.

Calendari Marees 2011

 Es produeixen dues marees altes i dues baixes en el transcurs de cada dia. El temps aproximat entre plenamar i baixamar és de 6 hores.

 Els fenomens que produeixen, són: les aus han d’anar a buscar el peix a alta mar ja que la costa esta buida. Els pescadors no poden anar a pescar el peix al port, sinó que han d’anar a alta mar. I també que si la marea baixa, els vaixells no poden atracar al port ja que no hi ha aigua.       

 Lluç

·         Com són?

Lluç

-       Medeix entre 80 i 130 cm d’allargada, té un cos allargat i comprimit lateralment, a la seva part superior, té un color focs i el ventre et té platejat.

·         On viuen?

-       Aquests peixos viuen a les aigües profundes del mar.

·         De què s’alimenten?

-       Són carnívors i s’alimenten sobretot de llagostins.

·         Com es pesca?

-       Es pesca amb la tècnica d’arrossegament.

Rap

·         Com són?

Rap

-       Tenen el cap gran, ample i pla. No té escames, és de color vermellós amb taques fosques per tot el cos.

·         On viuen?

-       Viuen en els fons fangosos i de sorra a 20 i 500 metres de profunditat.

·         De què s’alimenta?

Palau de la Magdalena

-       S’arrossega per terra i amb la seva boca grossa es pot empassar un peix de la seva mida.

·         Com es pesca?

-       Es pesca amb la tècnica de l’arrossegament o amb palangres.

El Palau de la Magdalena està situat a la península de la Magdalena. Va ser construït entre els anys 1909 i 1911, ja que va ser la residència d’estiu de la família del Rei Alfons XIII fins l’any 1931. És una obra que té abundància en finestres. És construït amb pedra i a l’interior és conegut per quadres d’interès.

La cova de el castillo, és una cova creada a partir de la roca calcària. L’aigua travessa les roques calcàries i formen parts d’aigua dins la roca i forma avencs. I es formen petites estalactites, però aquesta cova casi no en té, i si en té algunes, són molt petites, aquesta cova es caracteritza per les seves pintures rupestres.

A les coves de el castillo hi ha restes del paleolític inferior fins a l’edat de bronze. S’hi ha trobat més de 150 figures pintades. Hi destaquen sobretot cérvols i bisons, a més a més de també, cavalls, vaques, etc. En algunes zones de la cova hi ha algunes estalactites, però son petites i curtes i no hi destaquen.

El foc de la llar va fer més confortable la vida a la cova, reunint al seu voltant als membres del grup. Proporcionava llum i calor indispensables per les labors quotidianes, la preparació i consum de menjar i la producció artesanal.

Les zones que hi feien vida els homos, eren les del final de tot de la cova, on el sostre era de poca alçada. I el tipus d’ homo que hi habitava era l’home de Cro- magnon.

L’època de realització de les pintures i d’activitat a la cova, és des de fa 150.000 a

Mà en negatiu de la cova "EL Castillo"

4.000 anys. Des del Paleolític inferior a l’edat de Bronze.

Per pintar utilitzaven elements naturals d’origen vegetal, animal i mineral. Entre els d'origen animal,insectes i mol·luscs que secreten tints principalment vermells i color purpurí.
Els vegetals s'obtenien de treure les substàncies colorants de les fulles de diverses plantes, flors etc.
Entre els d'origen mineral, els ocres i els òxids de ferro que sobretot pintaven amb les mans, o sinó amb objectes fets d’ossos i canyetes de fusta.